Aquesta ecografia suposa un gran avenç en la valoració de l’articulació. Fins ara, l’exploració es feia només de forma estàtica, ja fos per ressonància o per tomografia, i la nova tècnica és dinàmica i estàtica.

Per a l’estudi de l’articulació temporomandibular, es requereix un ecògraf d’alta resolució, amb una sonda especial, i no requereix ni sedació ni cap altre tipus de preparació del pacient. El gran valor que té és que és un tècnica dinàmica i estàtica. I permet valorar tant la posició del còndil i del disc articular, tant de manera estàtica com durant l’obertura i el tancament de la boca.

El més important d’aquesta tècnica és que no requereix irradiació, no requereix sedació i, en l’actualitat, hi ha un alt percentatge, al voltant del 30 % de les persones, que presenten un problema en articulació temporomandibular sense un diagnòstic precís, perquè justament els mètodes d’imatge que s’utilitzen actualment són mètodes estàtics, i el problema és dona moltes vegades en la funcionalitat de l’articulació.

Bé, primer, hem de tenir en compte que l’articulació temporomandibular intervé en moltes activitats del dia a dia, en la respiració, en la parla, durant el son, en el badall, quan masteguem. Aleshores, quan comencen aquests trastorns és habitual percebre dolor, dolor o soroll, tant en l’obertura com en el tancament de la boca. A vegades, ens llevem amb mal de cap, amb dolor cervical, dolor de la cara o mal d’orella i pot ser que estigui lligat a un trastorn de l’articulació temporomandibular sense adonar-nos.

Això cal consultar-ho amb especialistes, com poden ser l’odontòleg, l’otorrino o pot ser el maxil·lofacial. Però, per això, és necessari veure-ho. I, amb una ecografia, té l’avantatge de poder veure de manera tant dinàmica com estàtica el moviment de l’articulació.

La persona que ha desenvolupat aquesta tecnologia soc jo mateixa, que em dedico a això, i formo part d’aquest grup interdisciplinari amb otorrino, odontologia i maxil·lofacial, que generalment són les tres portes d’entrada de consulta del problema. I, a partir d’aquí, s’ha d’intentar visualitzar el problema per a generar un tractament més personalitzat al pacient.

Moltes vegades, el motiu de la consulta és mal a l’oïda, sensació d’oïda tapada, el tinitus, dolor molar, dolor cervical, mal al coll. Semblaria que fos en un altre costat, però en realitat té a veure amb el moviment de la part inferior de la cara, que és justament la part mòbil i és on es troba l’articulació temporomandibular. Simplement s’ha de saber detectar que el problema pot venir de l’articulació temporomandibular, encara que no sigui directe.