El metge Agustí García-Die Sánchez Guardamino forma part de l’equip de Traumatologia de la Clínica Santa Creu, una especialitat que  tracta patologies de l’aparell locomotor que poden ser traumàtiques, congènites o adquirides. Els traumatòlegs de la Clínica treballen per proporcionar una atenció sanitària personalitzada, integral i de màxima qualitat.

Bàsicament, la primera raó és el dolor. Abans la gent entenia molt bé que fer-se gran suposava tenir dolor. Actualment, quan una persona té dolor de seguida busca una solució. Moltes vegades ja no pregunto a una persona: “Què li passa?”, sinó que directament li pregunto “Què li fa mal?”. I gairebé sempre encerto.

L’especialitat és Traumatologia i Ortopèdia. Pel que fa a la Traumatologia, és la lesió traumàtica sobtada, quan t’has trencat un os, per exemple. L’Ortopèdia és el tractament de la deformitat. El dolor se situaria més en la branca de l’Ortopèdia.

La majoria de persones malaltes que visito aquí tenen una certa edat i el motiu de la visita acostuma a ser el dolor. També veiem infants i joves, però presenten poques patologies a part de les traumàtiques. Sovint, les famílies porten l’infant més per dubtes que per la patologia. Per exemple, un infant pot tenir les cames més arquejades que la mitjana però no per això no són normals.

Fer esport té riscos, sí. I aquest risc és més elevat en persones que estan poc habituades. Ara, per exemple, s’ha posat molt de moda el pàdel. El perfil actual d’una persona que practica pàdel és aquella més gran de 40 anys, amb un discret sobrepès i que no està habituada a fer exercici físic. Un o dos cops a la setmana juga a mort per guanyar els altres i això produeix lesions.

Abans de començar a practicar un esport, el que sigui, pàdel, futbol, bàsquet… has de fer una preparació mínima. Tots aquests són esports de competició, que sembla que per a moltes persones resulten més divertits si es comparen amb altres disciplines més adients per a una persona més gran de 40 anys, com pot ser el ioga o el pilates. En un partit de futbol de veterans hi ha contacte i, quan no tens l’agilitat ni la flexibilitat d’una persona de 20 anys, pots acabar o fent-te mal o fent mal a alguna altra persona. Amb el pàdel passa el mateix, vols arribar a aquella bola que saps que et queda lluny i et trenques el tendó d’Aquil·les.

És clar. A partir dels 40 anys és important practicar exercici físic, perquè el cap sempre treballa però el cos, si no el fas treballar, per si sol no ho farà. Hi ha persones grans que ho diuen, això, que tenen el cap tan bé com quan eren joves però que el seu cos ja no tira. I, perquè no hi hagi aquest desfasament tan gran, a partir dels 40 anys és important fer una activitat física que et permeti mantenir bé el cos.

Ha canviat molt, tot i que la filosofia de la Traumatologia ha estat i és sempre la mateixa: deixar les coses com estaven abans, en la mesura del possible. Hi ha patologies que s’han deixat d’operar, d’altres que s’han descobert, la cirurgia és menys invasiva, hi ha nous materials i nous fàrmacs, però la filosofia d’aquesta especialitat no ha canviat gaire. Entre les coses que sí que han canviat de forma considerable potser destacaria l’anestèsia. Quan estudiava i havia d’anar a un servei de Traumatologia recordo que l’anestesista era una monja. De les monges als anestesistes que tenim ara el salt és espectacular, res a veure. Comptar amb anestesistes professionals dona moltíssima tranquil·litat al quiròfan. Això és importantíssim.