El metge Fabio Mosquera Loaiza s’ocupa d’estudiar els efectes de la pràctica esportiva en infants i joves. Forma part de l´equip de professionals de Medicina de l´Esport de la Clínica Santa Creu.

La valoració es fa des del punt de vista osteomuscular, es fan maniobres per veure com es troben les articulacions especials, com serien l’articulació de l’espatlla, les cervicals i les lumbars. La valoració també inclou una revisió mèdica del sistema respiratori i cardiovascular, tensió arterial i freqüència cardíaca. Per a la prova bàsica fem un electrocardiograma, mirem en repòs com es comporta el cor. I, pel que fa a la prova completa, inclou una ergometria, que és la prova d’esforç. La prova d’esforç ens ajuda a detectar arítmies o comportaments del cor alterats en el moment de practicar exercici. Aquestes deteccions són les que ens permeten cuidar millor els nostres esportistes.

Hem vist que en alguns infants apareixen, fent un electrocardiograma en repòs, algunes alteracions que en la majoria dels casos són fisiològiques. No obstant això, quan aquestes alteracions són complexes, s’ha de derivar la persona a l’especialista en cardiologia pediàtrica, perquè confirmi si l’alteració és fisiològica o si, per contra, no hi ha cap problema. Sí que hi ha hagut alguns casos en què he hagut de derivar, però la majoria de pacients han tornat amb un informe favorable de l’especialista i se’ls ha pogut lliurar el certificat d’aptitud per fer esport. A la prova d’esforç només hi ha hagut un cas d’una arítmia que va aparèixer en una persona després d’haver superat el 90 % de l’avenç de la freqüència cardíaca. Era un pacient que, a priori, estava asimptomàtic i amb bona capacitat funcional.

L’única diferència que hi ha entre cada esport és el període que ha de passar a l’hora de fer la valoració. En alguns esports, cal una valoració anual, com per exemple a l’hoquei. Per a futbol i bàsquet, dos anys. A futbol sala estan exigint que la prova d’esforç es faci amb més freqüència. És l’única variació que hi ha, però en tots els esports se segueix el mateix protocol.

Els infants estan entrant a les escoles esportives als 4 o 5 anys. En aquests moments, ens estan arribant infants més grans de 6 anys per a una prova bàsica, electrocardiograma, valoració respiratòria, valoració cardiovascular i maniobra osteomuscular. A partir dels 14 anys, se suggereix que l’esportista es faci la valoració completa, que inclou a més la prova d’esforç a la cinta. Algunes famílies, per gust, no per requisit, demanen que als infants menors de 14 se’ls faci la prova completa. Tot i això, els infants menors de 10 anys no tenen prou coordinació del moviment al ritme de la cinta i poden arribar a ocórrer alguns accidents, com que llisquin o es colpegin contra la barra de subjecció. Els infants a partir dels 10 anys fan bé la prova d’esforç, però no és un requisit fins als 14 anys.

Totes les valoracions són iguals per a nois i noies. És important que es facin les proves per evitar episodis com els que han passat amb algunes persones joves.

Em refereixo a la mort sobtada que es pot produir en una competició esportiva. Si passa, és perquè hi havia alguna cosa al cor que no s’havia detectat a temps. Aquesta especialitat mèdica busca que no es presentin problemes cardíacs inesperats, i per això les proves que fem són vitals. Les federacions esportives les estan exigint perquè els esportistes joves puguin continuar amb els entrenaments.

Correcte. Si veiem alguna alteració, el que fem és donar suport a l’especialista en Cardiologia. En aquest sentit, treballem de bracet amb els especialistes perquè la revisió que fem i el certificat d’aptitud que donem tinguin tota la confiança.

Sí, perquè si observem una limitació en el moviment articular o osteomuscular de la persona, el suport amb l’especialista de Traumatologia és molt important.

Tant se val l’edat que tinguin els esportistes per venir a fer-se la prova d’esforç. Ara bé, si tenen una comorbiditat, una patologia addicional, la prova es realitzaria mitjançant un protocol diferent que ja seria de competència de l’especialista en Cardiologia.

El principal avantatge és la tranquil·litat per a l’esportista i per a les famílies, perquè faran exercici després d’haver rebut una valoració mèdica de prevenció d’una probable alteració cardiorespiratòria. I, en segon lloc, els clubs també s’estan curant en salut per garantir que infants, joves i adults es troben en una bona forma física per a la pràctica de l’exercici.