El metge Víctor Centurión Alfonso forma part de l’equip de Ginecologia de la Clínica Santa Creu. En aquesta entrevista, ens explica d’una forma molt pedagògica quines són les principals patologies ginecològiques, com n’és d’important fer-se revisions, què causa una irregularitat menstrual, com es pot fer una bona elecció d’un anticonceptiu i quins són els símptomes de la menopausa, entre d’altres temes.

Sí que és aconsellable, perquè d’aquesta manera es pot fer la prevenció i/o el diagnòstic precoç o primerenc de diverses patologies ginecològiques, així com també d’alguna alteració a nivell general a través d’una analítica completa de sang, orina i matèria fecal.

La revisió ginecològica consisteix en l’exploració mamària mitjançant la inspecció i la palpació detallada dels dos pits. Seguidament, es fa una exploració dels genitals externs de la dona, i amb la col·locació d’un espècul es poden observar les característiques de la vagina i del coll uterí (cèrvix). Un cop exposat el coll uterí (cèrvix), es realitza la presa de mostra per a la citologia cervicovaginal. Seguidament, fem el tacte vagiabdominal per avaluar la vagina, les seves característiques i la seva temperatura, per després palpar el cèrvix, el cos uterí i els annexos (ovaris).

A continuació, la revisió consisteix en la realització d’una ecografia transvaginal mitjançant la qual visualitzem l’úter, tant a la seva porció cervical (coll uterí) com al cos uterí, on valorarem les parets de l’úter (miometri) i la interfície endometrial (endometri). En aquesta exploració, també observarem els ovaris i el fons de sac de Douglas. En moltes ocasions, a la postmenopausia, els ovaris ja no són visibles a causa de l’atròfia fisiològica dels mateixos.

A partir dels 40 anys, sol·licitem unes mamografies de control, acompanyades d’una ecografia mamària o no, amb l’objectiu primordial de la detecció precoç o primerenca del càncer de mama, que és el tumor maligne més freqüent de la dona.

Sol·licitarem una analítica de sang completa, on avaluarem l’estat general, la coagulació, la funció renal, hepàtica i tiroidal, així com la dosificació de diverses vitamines. També sol·licitem una analítica d’orina i de matèria fecal, i així fem un cribratge del càncer de còlon i de recte, que també figuren entre els més freqüents, sobretot en pacients majors de 40 anys.

Com es pot apreciar, a part de realitzar l’exploració ginecològica, actuem com a metges de família de la pacient sol·licitant-los una analítica molt completa i, segons el tipus d’alteració, derivem a col·legues especialistes corresponents.

En una revisió ginecològica anual, mitjançant la palpació de tots dos pits, podrem comprovar les característiques dels pits i la presència d’algun nòdul que per les seves característiques podrem sospitar si es tracta d’una patologia benigna o sospitosa de malignitat. El nòdul benigne més freqüent és el fibroadenoma, que pot aparèixer en la dona a qualsevol edat. També entre els nòduls benignes, hi ha els quists de mama.

Amb l’exploració dels genitals externs, podrem identificar-ne la constitució anatòmica, la presència de signes inflamatoris o identificarem la presència d’algun nòdul que pot correspondre a una patologia benigna o maligna. També podrem identificar patologies genitals causades per malalties de transmissió sexual. Avaluarem la vagina i el seu contingut comprovant les característiques del flux genital, que pot ser normal o patològic, i la presència o no de quists o d’envans al seu nivell. Farem també una inspecció ocular del cèrvix i les seves característiques, on podrem comprovar alguna patologia benigna com pòlips endocervicals o la presència d’algun tumor sospitós de correspondre a un càncer cervical.

Amb el tacte vaginoabdominal, podrem avaluar la posició i les característiques de l’úter, la mida i la mobilitat. D’aquesta manera, podrem detectar l’existència d’algun tumor a nivell del cos uterí, com per exemple el mioma uterí, que és el tumor més freqüent a nivell del cos uterí. També palparem les zones annexials, podent o no palpar els ovaris i la possible presència de masses annexials, que poden ser quístiques (les més freqüents), sòlides o mixtes, tant d’etiologia benigna com maligna. Amb el tacte vaginoabdominal també podrem diagnosticar clínicament la malaltia inflamatòria pèlvica o la sospita d’endometriosi.

En pacients asimptomàtiques, no hi ha una edat determinada per a l’inici dels controls ginecològics, però si és recomanable una vegada que hagin iniciat les relacions sexuals.

Abans de les relacions sexuals, seria important sol·licitar una entrevista amb el ginecòleg perquè li pugui donar algunes pautes a tenir en compte quan iniciïn la seva activitat sexual, sobretot de com prevenir un embaràs no desitjat i les malalties de transmissió sexual. Les citologies del cèrvix són recomanables a partir dels 25 anys o tres anys després de l’inici de les relacions sexuals. En dones que no hagin tingut relacions sexuals, no és possible ni necessari fer la citologia cervicovaginal.

La menopausa és una data, la de l’última menstruació un cop ha transcorregut un any sense. És una data inexorable que arriba a totes les pacients i marca la fi de la capacitat reproductiva de la dona, amb canvis hormonals, físics i psíquics.

Els canvis comencen a ocórrer uns anys abans de la menopausa i segueixen uns anys després del cessament de les regles. A aquest període de temps, se’l denomina climateri, que té una etapa pre-menopàusica i una altra post-menopàusica, i és degut a la disminució de la funció hormonal per part dels ovaris que generalment ocorre en forma gradual. En aquest període de temps, que aproximadament passa en la dona entre els 45 i 55 anys, els canvis hormonals poden provocar una sèrie de símptomes, com sufocacions, suors nocturnes, canvis en l’estat d’ànim, insomni, sequedat vaginal i alteracions a nivell dels ossos. Hi pot haver ansietat, irritabilitat i, fins i tot, depressió.

El ginecòleg avalua la intensitat de la simptomatologia i, en cada pacient, suggereix la pauta més adequada d’una forma personalitzada, que pot anar des de canvis d’hàbits de vida, una dieta equilibrada, la realització d’activitat física adequada d’acord amb l’edat de la pacient, evitar o disminuir els hàbits tòxics, així com, tractaments simptomàtics puntuals, fins a la teràpia hormonal de reemplaçament en aquelles pacients la vida quotidiana de les quals està molt alterada a causa de la intensitat dels símptomes del climateri i la menopausa.

En condicions normals, les regles duren generalment entre 3-5 dies i solen aparèixer entre cada 21-35 dies (cicle normal). Es considera irregular un cicle menstrual quan apareixen abans dels 21 dies o amb posterioritat als 35 dies, així com la presència de sagnat més d’una vegada en un cicle menstrual. També es considera irregular quan una regla persisteix per sobre dels 6 -7 dies i/o el volum de sagnat és superior al normal.

Són diverses. La més freqüent és una alteració hormonal de la dona, que pot succeir en dones amb cicles naturals o dones que utilitzen un mètode anticonceptiu hormonal.

Hi ha altres causes que poden generar la irregularitat, com l’estrès, el tipus d’alimentació, l’exercici físic intens, ser portadores de DIU, la utilització d’alguns medicaments, la síndrome d’ovaris poliquístics. També poden causar irregularitat al cicle menstrual la presència de miomes uterins, l’adenomiosi (endometriosi de la paret de l’úter) i certs quists o tumors a nivell dels ovaris.

Hi ha alguns mètodes anticonceptius i dispositius que degraden progesterona, com els implants subdèrmics, els DIU hormonals i comprimits orals, que, de per si, poden generar un cicle menstrual anàrquic, amb menstruacions intermitents i irregulars, així com la manca de menstruació, que pot durar mesos. En aquests casos, es consideren patrons menstruals habituals per utilitzar aquests mètodes.

La primera recomanació és que acudeixi al ginecòleg de confiança, perquè aquest, després d’una valoració integral, que inclou l’examen clínic i una ecografia ginecològica, acompanyat o no d’una analítica de sang, pugui emetre un judici de sospita de la causa que genera la irregularitat menstrual. Així, plantejarà el tractament més adequat per resoldre el problema.

No hi ha un mètode anticonceptiu adequat per a totes les persones, perquè cadascun té els seus avantatges i els seus desavantatges, per la qual cosa l’elecció del mètode anticonceptiu ha de ser individualitzat en cada cas.

Per a l’elecció del mètode anticonceptiu més adequat, hi ha detalls que cal tenir en compte, com l’edat i la paritat (nombre de fills) de la pacient, el patró menstrual de la dona (regularitat del cicle i el volum de sagnat), tenir algun problema de salut, el desig d’un embaràs en el futur i en quin termini aproximat, la freqüència de les relacions sexuals, si la pacient necessita protegir-se de les malalties de transmissió sexual, l’eficàcia del mètode anticonceptiu, els efectes secundaris i si la usuària és capaç de fer-lo servir adequadament. També s’hauria d’informar la pacient del preu aproximat dels possibles mètodes a utilitzar i, sobretot, de la seguretat anticonceptiva.

Hi ha mètodes anticonceptius hormonals que impedeixen que es produeixin l’ovulació i poden ser per via oral que es prenen diàriament ja sigui per 21 dies seguit d’un descans d’una setmana o que es prenen diàriament sense descans, intramuscular (mitjançant injeccions trimestrals), mitjançant la col·locació d’un implant subdèrmic (que té una durada de 3 anys), el pegat que s’adhereix a la pell que es reemplaça cada setmana amb una setmana de descans al mes, l’anell vaginal que es col·loca a la vagina durant 3 setmanes seguit d’una setmana de descans. Un altre mètode són els dispositius intrauterins (DIU), tant els que porten coure o els hormonals, que es fan servir preferentment per a trastorns menstruals. Tots aquests mètodes no protegeixen contra les malalties de transmissió sexual però concomitantment es poden fer servir preservatius per aconseguir aquesta protecció.

També hi ha els mètodes anticonceptius de barrera, com els preservatius masculins i femenins, el diafragma anticonceptiu, l’esponja anticonceptiva, el caputxó cervical i els gels espermicides.

Altres mètodes són el mètode del ritme (evitar les relacions en el moment periovulatori) per a pacients amb cicles molt regulars, i amb coneixement per part de la dona dels canvis en el seu cos durant el cicle, i el coit interruptus (conegut popularment com a “marxa enrere ”).

Tots aquests mètodes assenyalats són reversibles. Val a dir que en suspendre el mètode la dona recupera la capacitat reproductiva.

Assenyalem com a mètodes anticonceptius considerats irreversibles les esterilitzacions quirúrgiques, que poden ser realitzades tant en la dona o en l’home. En la dona, l’esterilització quirúrgica es realitza mitjançant una laparoscòpia quirúrgica, on actualment es recomana l’extirpació de les dues trompes de Fal·lopi. Per a aquesta cirurgia, cal una anestèsia general i s’ha de fer en un quiròfan. En l’home, l’esterilització quirúrgica és la vasectomia, que es pot fer amb anestèsia local i en un quiròfan de cirurgies ambulatòries.

Crec que és important assenyalar que el risc quirúrgic és molt més gran en l’esterilització quirúrgica femenina que en la masculina.

Un cop valorada la pacient de forma individualitzada, s’escollirà el mètode més adequat després del suggeriment fet pel ginecòleg o la llevadora sempre tenint en compte la preferència de la pacient.