Deures de la ciutadania

Tota persona té el deure de no discriminar i de respectar els i les professionals sanitaris/es per cap motiu, com pugui ser la seva religió, gènere o ideologia.

Tota persona té el deure de no discriminar i respectar la resta de persones usuàries, els seus/seves familiars o acompanyants, per cap mena de motiu, com pugui ser la seva ideologia, religió o gènere. Alhora, tota persona té el deure de respectar el dret de les altres persones d’expressar aquelles manifestacions que tinguin a veure amb la seva llibertat de religió, de culte, de creences o ideologia i de no incitar de cap manera la discriminació en l’accés a la salut i l’atenció sanitària.

Tota persona, tant si és de manera individual com de manera comunitària, té el deure de contribuir en la millora i tenir cura de l’entorn, bo i prenent totes aquelles mesures necessàries per a la consecució d’aquest objectiu. En el cas dels residus sanitaris i dels medicaments, tota persona té el dret de facilitar la seva eliminació de manera segura i sostenible.

Tota persona té el deure de cuidar de la pròpia salut i de fer-ho de manera responsable i activa. Tota persona que tingui sota la pròpia responsabilitat les decisions que tinguin relació amb la salut i amb l’atenció sanitària d’una tercera persona ha de garantir-ne les mesures preventives i de protecció de la salut pertinents.

Tota persona té el deure de saber quines són les conseqüències de no adoptar mesures preventives individuals i prendre totes les precaucions possibles que evitin riscos de salut sobre terceres persones i el col·lectiu.

Tota persona té el deure de fer servir de manera responsable totes les mesures preventives que tingui i que es posin al seu abast. La bona utilització d’aquestes recursos preventius col·labora a garantir l’efectivitat i sostenibilitat del sistema.

Tota persona té el deure de conèixer i assegurar el compliment de les regulacions vigents per a la protecció de la salut col·lectiva.

Tota persona té el deure de complir amb totes les mesures excepcionals que s’estableixen per part de les autoritats sanitàries en els casos en què s’apreciï un risc greu per a la salut pública, i en els termes que estableix la legislació vigent. Les autoritats sanitàries han de posar en coneixement de l’autoritat judicial, quan sigui necessària, la necessitat d’imposar l’adopció de les mesures més greus que signifiquin la restricció de la llibertat o altres drets fonamentals de les persones, en els terminis que estableixi la legislació vigent.

Tota persona té el deure de tenir un comportament que sigui respectuós i a utilitzar de manera adequada els serveis i les instal·lacions sanitàries perquè se’n pugui garantir l’òptim funcionament i conservació. Tota persona pot demanar l’opinió dels i les professionals sanitaris/es per tal d’orientar millor la utilització dels serveis sanitaris i les seves instal·lacions. L’ús responsable dels serveis d’atenció contribueix a l’eficiència i a la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. L’excés en la utilització d’aquests sistemes, sense deguda justificació, col·lapsa o dificulta de manera innecessària el funcionament efectiu dels serveis.

Tota persona té el deure de respectar els horaris establerts de programació i el deure d’avisar, amb la màxima antelació que li fóra possible, que no pot assistir a qualsevol cita programada en un centre sanitari, en cas que no pugui. Tota persona, o qui en aquesta delegui la responsabilitat, té el deure d’avisar amb temps i forma de no poder assistir a una cita programada en un centre sanitari, sempre que hi hagi causes de força major que ho impedeixin. La coresponsabilització de la utilització adequada de l’atenció sanitària ajuda a mantenir un bon funcionament dels serveis i a la sostenibilitat del sistema sanitari.

Tota persona té el deure de respectar les instruccions i normes que s’hagin establert a cadascun dels centres, institucions o serveis sanitaris on aquesta sigui atesa. Els hàbits, costums i estils de vida de les persones ha de ser, en aquest sentit, compatible amb les instruccions i normes que s’estableixen als centres i serveis sanitaris, les quals són cabdals per a la seva correcta organització i funcionament.

Tota persona té el deure d’informar de manera oportuna quan hi hagi una companyia o entitat que sigui responsable de cobrir l’atenció que no sia l’asseguradora pública. Aquest cas és especialment indicat en accidents de trànsit, esportius o laborals, o també en l’assistència de persones desplaçades. La persona té el deure de facilitar les dades per poder gestionar la cobertura de l’atenció sanitària de manera correcta. Una manera més de ser responsable de la sostenibilitat del sistema sanitari.

Tota persona té el deure de respectar la confidencialitat i la intimitat de terceres persones en tots els àmbits assistencials de l’atenció sanitària, incloent també l’atenció domiciliària. Aquest deure també inclou el respecte a les normatives per a la utilització de mitjans de gravació, enregistrament i reproducció dins de l’entorn de la salut o en qualsevol acte assistencial sanitari. Tota persona pot demanar l’opinió dels i les professionals sanitaris/es per tal d’orientar millor la utilització dels serveis sanitaris i les seves instal·lacions. L’ús responsable dels serveis d’atenció contribueix a l’eficiència i a la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. L’excés en la utilització d’aquests sistemes, sense deguda justificació, col·lapsa o dificulta de manera innecessària el funcionament efectiu dels serveis.

Tota persona té el deure de respectar els valors culturals i morals, les conviccions religioses, ètiques i espirituals sorgides de la llibertat de culte, religiosa i ideològica de terceres persones, en un entorn de respecte mutu.

Tota persona té el deure de ser coresponsable del seu propi procés assistencial sanitari, a conèixer les característiques de la seva malaltia, les implicacions del tractament a què estigui sotmesa i a participar de manera activa amb els i les professionals que s’impliquen en el seu procés assistencial sanitari. L’apoderament de manera efectiva de les persones de cara al seu procés de salut porta a un model de presa de decisions compartides, conjuntament amb els i les professionals sanitaris. Tota persona pot demanar l’opinió dels i les professionals sanitaris/es per tal d’orientar millor la utilització dels serveis sanitaris i les seves instal·lacions. L’ús responsable dels serveis d’atenció contribueix a l’eficiència i a la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. L’excés en la utilització d’aquests sistemes, sense deguda justificació, col·lapsa o dificulta de manera innecessària el funcionament efectiu dels serveis.

Tota persona té el deure de conèixer les conseqüències del seu rebuig a una determinada prova diagnòstica, tractament, intervenció quirúrgica o qualsevol actuació sanitària. Tota persona, en cas de rebuig d’una actuació sanitària anteriorment esmentada, té el deure de deixar constància explícita, ja sia aquesta verbal i/o escrita, de la seva negativa, sempre d’haver estat informada pertinentment de les conseqüències que es poguessin derivar de l’actuació. Aquest rebuig constarà a l’historial clínic de la persona.

Els i les representants legals de la persona atesa tenen el deure de consensuar totes les decisions davant de les actuacions sanitàries a què s’ha de sotmetre el/la pacient, ja siguin aquestes de caire preventiu, de protecció o de restabliment de la salut. En el cas que hi hagués una discrepància entre dos o més representants legals de la persona, aquests/es han d’atendre la petició dels i les professionals sanitaris/es de participar en els procediments d’arbitratge i de mediació perquè la decisió a adoptar en relació a l’atenció de la persona afectada es demori el mínim possible.

Tota persona té el deure d’acceptar aquella alta mèdica que s’hagi pres seguint criteris mèdics i que estigui condicionada a l’assoliment dels objectius terapèutics, una vegada que el procés assistencial sanitari ja hagi finalitzat al centre o unitat sanitària corresponent, i que aquests hagin ofert tenint en compte la complexitat assistencial i els diferents nivells del sistema sanitari. En el cas que hi hagi un desacord amb l’alta entre professional sanitari/a i pacient, la persona té el deure d’aportar els seus motius i raons i documentar-les per tal que, si la situació ho requereix, es puguin facilitar les alternatives sanitàries necessàries.

Tota persona té el deure de facilitar les dades de què disposa que siguin referents a antecedents familiars i/o personals, estat físic i totes aquelles que siguin necessàries per a un procés assistencial sanitari correcte, amb els límits que exigeix el respecte al seu dret a la confidencialitat de les seves dades i a la intimitat, de manera que el seu historial clínic incorpori tota aquella informació transcendental per al coneixement actualitzat i veraç sobre el seu estat de salut. L’esmentada informació pot incloure les dades de caràcter social, si aquestes resulten rellevants per a l’atenció o al tractament. A la vegada, tota persona té el deure de conèixer que l’omissió de dades importants relatives a la pròpia salut, per part seva o del sistema informàtic, és susceptible de provocar algun tipus de perjudici en la seva atenció assistencial sanitària. Tota persona té el deure d’oferir totes les seves dades que siguin relatives a la seva situació de salut, amb l’objectiu de facilitar el procés assistencial sanitari i garantir-ne la qualitat o per raons d’interès públic en favor de la salut col·lectiva.

Tota persona té el deure d’emprar d’una manera responsable les noves tecnologies (aplicacions, dispositius, pàgines web, xarxes socials, blogs, fòrums...) en referència a la seva pròpia salut, evidenciant-ne un ús inadequat en cas que així sigui, sempre garantint el respecte a la confidencialitat i intimitat de terceres persones. Així mateix, tota persona té el deure de conèixer que la generació de la informació no veraç i una impròpia difusió d’aquesta a través de mitjans de comunicació, xarxes o xarxes socials pot causar perjudicis i danys a altres persones, tant de manera particular com al conjunt del sistema sanitari.

Tota persona que estigui actuant en representació d’un menor o d’una persona amb incapacitat té el deure d’acreditar aquesta representació de manera efectiva, i així comunicar-la al centre sanitari corresponent. Alhora, aquesta persona té el deure de notificar si ha ocorregut alguna circumstància que suposi un canvi o limitació en les seves facultats de representació.

Tota persona té el deure de comunicar si hi ha hagut alguna modificació o dada que es pugui considerar errònia en el seu historial clínic, ja siguin aquestes dades de caire identificador o dades referents a la seva salut o atenció sanitària. És imprescindible tenir un bon registre de les dades de les persones usuàries del sistema de salut, per tal de garantir-ne la seguretat en l’atenció sanitària i, alhora, agilitzar el procés assistencial de cara a futures assistències.

Tota persona té el deure d’informar de manera pertinent als i les professionals responsables de la seva atenció sanitària del correcte compliment, o no, del tractament proposat i de facilitar-ne una correcta revisió. El fet de proporcionar una informació veraç, fidedigna i fiable del seguiment –o no– del tractament és vital per afavorir la protecció i seguretat de la persona en el marc de l’atenció sanitària i la salut.

Tota persona té el deure de fer un ús adient i responsable de les prestacions del sistema sanitari, així com seguir el tractament proposat d’una manera correcta i d’acord amb les indicacions fetes per part dels i les professionals sanitaris/es i les condicions d’ús establertes, i comunicar que no ho ha fet, si és el cas.

Tota persona té el deure d’identificar-se de manera pertinent amb la targeta sanitària personal i intransferible, així com amb altres documents acreditatius que poguessin ser necessaris, per tal de rebre l’atenció sanitària en un entorn de seguretat clínica. La utilització pertinent i adequada de la documentació identificadora de les persones permet un accés de manera segura i correcta a l’historial clínic i contribueix a evitar errors de diagnòstic, pronòstic o terapèutics.

Tota persona, una vegada hagi signat el pertinent consentiment informat, té el deure de complir de manera honesta amb totes les responsabilitats que li suposa la participació en qualsevol projecte de recerca i que es troben descrites en el mateix consentiment, així com informar de qualsevol problema, símptoma, efecte o signe que pugui aparèixer durant la realització de l’estudi i comunicar formalment als investigadors/es principals si es vol abandonar l’estudi.

Tota persona que participi com a agent actiu/va en el sistema sanitari té el deure d’estar informada i de conèixer el funcionament d’aquest amb l’objectiu que aquesta participació pugui aportar valor i sigui responsable, que tingui present les seves propostes i la factibilitat d’aquestes, l’impacte en la sostenibilitat del conjunt del sistema sanitari i l’efecte que pugui tenir sobre el col·lectiu ciutadà.

Tota persona que participi en el sistema sanitari en qualitat d’agent social representant de la col·lectivitat té el deure de fer-ho amb l’objectiu principal de buscar el bé comú, tot actuant amb equitat i sense discriminació, posant sempre l’interès del col·lectiu al qual representa per davant de l’interès particular.